Avui en dia els camells tan sols viuen en zones desèrtiques i sovint càlides, però les dues espècies de camells que hi ha avui en dia (el camell i el dromedari) són tan sols una petita representació de la gran diversitat de camells que alguna vegada han caminat per la Terra. El grup dels camells i els seus parents més propers (les llames i els Guanacos) va aparèixer fa 45 milions d’anys a l’Amèrica del Nord i des d’aquest continent es van expandir per tot el Món, des de tòrrid Sahara fins a l’altiplà Andí, tot passant per les planúries desèrtiques d’Àsia Central.

Tot i que avui en dia aquests animals manquen de Nord Amèrica, hi van ser presents fins fa molt poquet, fa escassament alguns milers d’anys, tal i com ho testimonien els nombrosos fòssils trobats arreu del continent Nord Americà. L’estudi d’alguns d’aquests fòssils mostra que no totes les espècies de camells vivien en ambients desèrtics, algunes d’elles, de fet, vivien en ambients que avui en dia ens semblarien ben estranys per aquests animalots geperuts.

Recentment, un equip de científics canadencs ha trobat un d’aquests casos, un fòssil d’una espècie de camell que va viure ni més ni menys, que dins del cercle polar Àrtic, ara fa al voltant de 3.5 milions d’anys (Nature communications vol 4, 1550). Avui en dia a l’àrtic Nord Americà predominen temperatures gèlides i la vegetació es tracta de poc més que de molses, líquens i algun que altre arbust. Però fa 3.5 milions d’anys, el clima global era més càlid la qual cosa permetia que els boscos arribessin fins ben amunt en les latituds terrestres. I amb els boscos, tota una munió d’animals, com ara castors, toixons i cavalls, dominaven aquestes terres ara mateix tant inhòspites. El camell, per tant, passa a engruixir la diversitat d’espècies d’aquest Àrtic del passat, tan diferent a com el coneixem avui en dia.

Aquest és un exemple de com la ciència ens permet trencar esquemes, idees o conceptes que creiem fixats. Ara podem ampliar la nostra visió sobre aquest grup d’espècies tan peculiar, no només imaginant-los com a caminadors de la sorra del desert sota el Sol, sinó també com a caminadors de la neu sota la tènue resplendor de l’Aurora boreal.

Redacció: Joan Garcia-Porta
Investigador Predoctoral
Institut de Biologia Evolutiva