Les temperatures comencen a pujar, el dia s’allarga cada vegada més, els camps es tenyeixen dels colors de les flors i els insectes ofereixen una explosió d’activitat, volant, caminant i reptant per tot arreu. És la senyal de que la primavera ha arribat. Però hi ha quelcom més que enuncia la primavera, tan sols hem de sortir al carrer i mirar cap amunt, són els falciots. En aquesta època els veureu en qualsevol poble o ciutat del país volant ben amunt, en grans estols, fent complexes piruetes a tota velocitat, tot produint al uníson el seu característic crit agut i estrident.
Aquestes criatures, parents propers dels colibrís americans, són veritables màquines adaptades al vol. La seva anatomia, completament aerodinàmica, amb ales proporcionalment llargues en relació al cos, potes petites i cos compacte, permeten al falciot superar velocitats de més de 100 km/h en vol horitzontal. De fet estan tant adaptats al vol que no necessiten tocar terra per a res, mengen, beuen, dormen i s’aparellen en ple vol i només toquen algun tipus de substrat en el moment de pondre i incubar els ous. Aleshores típicament escolliran les esquerdes i forats que tan sovint troben en els edificis i cases dels nostres pobles i ciutats.
Els falciots són ocells migratoris, apareixen per aquesta època i desapareixen del cel cap a finals d’agost. Però d’on venen i cap a on van?
Això va romandre un misteri fins que els científics van començar a anellar alguns individus. L’anell-ament consisteix en l’emplaçament una anella de metall en una de les potes d’un ocell, aquesta porta gravada un codi únic, de manera que si l’ocell és trobat en un altre indret, podem saber d’on a on ha volat, i per tant podem establir rutes migratòries.
Imagineu-vos la sorpresa dels científics quan van descobrir que els falciots anellats durant la primavera a Anglaterra, Suècia i Holanda, a l’hivern apareixien en llocs tan remots com a Zàmbia, Zimbabwe, Moçambic o Tanzània, a més de 7,000 kilòmetres de distància dels llocs on els havien capturat!
Amb aquestes dades resulta clar que els falciots són uns grans viatgers, però quina ruta agafen per anar d’Europa a l’Àfrica austral? I sobretot, quan triguen en fer aquestes immenses distàncies?
Aquestes preguntes no es van poder respondre fins que la tecnologia no va permetre estudiar els moviments dels falciots amb l’ús dels geolocalitzadors.
En la propera entrega parlarem més d’aquest interessant ocell i dels geolocalitzadors
Redacció: Joan Garcia-Porta
Investigador Predoctoral
Institut de Biologia Evolutiva
