Al llarg de la història la ciència s’ha dedicat a resoldre els interrogants que han preocupat i obsessionat als pensadors de cada època. Paral·lelament sempre han existit creences populars, rumors i llegendes que han definit la cultura de cada poble i que, encara avui, tots coneixem. La ciència moderna, a través de nous mètodes, ha volgut comprovar la certesa d’algunes d’aquestes tradicions populars transmeses de generació en generació.
Aquest més de maig, la revista Nature s’ha fet ressò d’un estudi dut a terme a la Universitat de Yale que ha donat la raó a totes les mares, pares, àvies i avis que en algun moment, abans de sortir de casa, ens han dit: “ abriga’t, que fa fred i agafaràs un constipat”. La investigació ha demostrat, en ratolins infectats amb rhinovirus, -el virus que causa el refredat comú- que aquells que son sotmesos a temperatures més baixes responen pitjor a les amenaces externes, el seu sistema immune no es tan eficaç i, per tant, es refreden més que els ratolins que es troben arrecerats del fred.
Malgrat compartim el 90% dels nostres gens amb els ratolins, se sap prou bé que el comportament d’aquests animalons pot ser força diferent del nostre davant de certs estímuls. Per això, aquest grup d’investigadors americans ha volgut recrear un model humà al laboratori, han cultivat cèl·lules humanes de les vies respiratòries infectades amb el virus del refredat, unes amb calor i les altres amb fred. Gràcies a aquest mètode han descobert que les cèl·lules més calentes han activat més fàcilment el seu sistema de defensa que consisteix en el seu propi suïcidi. Aquest mecanisme de protecció és eficaç per evitar que el virus s’escampi a les cèl·lules properes i acabi provocant el que tots coneixem: el nas vermell, els mocs, la tos i els esternuts.
Però la investigació no és fruit d’un sol grup, molts altres han sospitat abans de la relació d’afecte entre els virus i el fred, però pocs han arribat a conclusions tan clares. Al 2005, per exemple, investigadors de la Universitat de Cardiff van aconseguir agrupar a 180 voluntaris, la meitat dels quals van submergir els peus en aigua glaçada durant vint minuts. Al cap de cinc dies, aquells que havien posat els peus a la galleda de 10°C van haver de comprar més mocadors de paper que els altres. L’estudi no va poder demostrar la raó d’aquesta relació, però sí van recordar alguna antiga hipòtesi -del 1919- que plantejava que durant els dies de fred els vasos sanguinis es contrauen i això provoca que els virus infectin més fàcilment la mucosa nasal.
No sempre la ciència i la tradició popular es posen d’acord, ni la Vitamina C ni la mel prevenen els refredats segons estudis científics; però després de més de cent anys d’investigacions i molts més de tradicions, avui podem dir que la ciència ha donat la mà a aquest “remei de l’àvia” que relacionava el fred amb els refredats. Per tant, si preguntem al metge que ens indiqui un remei per prevenir el constipat durant l’hivern, a partir d’ara, potser ens receptarà una manta i un bon abric.
Redacció: Clara Alarcón
Idea Original: Elena Casacuberta