Ara que comença l’estiu, aprofitem per mostrar-vos el que passa a moltes platges del nostre litoral. La dinàmica de la sorra ha canviat durant els úlims anys producte de la artificialització de les costes. S’acumula sorra i apareixen zones d’erosió. Per què passa i quines són les alternatives que oferten els científics per millorar la situació?
Quan anem a la platja amb cinc anys i ens deixen a la vora amb un cubell, una pala i un rasclet, intentem fer el castell de sorra més bonic Però al cap de dues hores, quan puja la marea, una forta onada arrasa la nostra fortificació que crèiem indestructible i per primera vegada descobrim el caràcter de la mar. La platja, però, s’empipa encara més que nosaltres, conviu amb les marees i veu com els temporals d’hivern s’emporten la seva sorra que després no reemplaça a l’estiu com ho feia abans. Segons el ICM-CSIC, la erosió costanera afecta al 70% de les platges del món.
El Maresme (més conegut com Maresme lliure i tropical), una comarca prop de Barcelona, té una costa de 50 quilòmetres. Als darrers anys la industrialització i l’augment de població ha provocat la construcció de la nacional II, de les vies del tren i de cinc nous ports esportius que han modificat la dinàmica de sedimentació de la sorra. La deriva litoral distribuïa els sediments uniformement per tota la costa però la construcció d’aquests murs impermeables ha polaritzat la platja en zones d’excessiva acumulació de sediments i zones d’erosió, on les esculleres queden orfes.
Fins ara, la solució ha sigut construir dics per crear més espais de platges fetes a mida però la opció més dràstica ha estat aportar sorra provinent d’altres llocs. Segons el Ministerio de Medi Ambient s’han gastat 24 milions i mig d’euros en alimentar artificialment el litoral maresmenc. I s’han aportat 8 milions de metres cúbics de sorra des del 1964 que podrien haver omplert el Camp Nou 1,2 vegades. La experiència ens diu que la solució és inútil a llarg termini ja que la sorra tornarà a desaparèixer amb el proper temporal, a més, és una alternativa molt costosa i perjudicial pel fons marí.
“La costa necessita una monitorització i un manteniment permanent perquè s’ha artificialitzat”
El Ministerio de Medio Ambiente assegura que al 2010 van crear una comissió mixta junt amb la Generalitat de Catalunya que pretén buscar alternatives més sostenibles per revifar les platges. Una d’aquestes alternatives podria ser la construcció de dics submergits paral·lels a la línia de costa. Aquestes construccions submarines forcen les ones a que les envoltin i aconsegueixen que, al recórrer més distància, perdin més velocitat i acabin deixant més sediments a la platja. Alguns enginyers optimistes diuen que és una alternativa eficaç, econòmica, que evita l’impacte visual, que no perjudica el fons marí i que és una solució a llarg termini. En canvi, estudis de la UPC mostren que poden donar lloc a episodis d’erosió inesperats si nó es col·loquen bé i a Barcelona, per exemple, la construcció d’aquests dics ha provocat que la qualitat de l’aigua empitjori ja que impedeixen la seva renovació.
“La costa necessita una monitorització i un manteniment permanent perquè s’ha artificialitzat” comenta el catedràtic del Depepartament d’Ingenieria Hidràulica, Marítima y Ambiental a la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Agustín Sanchez- Arcilla, en una entrevista a concedida a la pròpia UPC. Segons ell, l’aportació de sediments a les platges ha disminuït per l’antropització del territori. Els rius i les rieres ja no aporten tants sediments com abans perquè s’han canalitzat o s’han construït barreres, s’han extret àrids de les lleres dels rius (com per exemple del riu Tordera), s’han construït preses que retenen més sediments i el nivell del mar està augmentat. Tot plegat contribueix a agreujar l’erosió de les platges. L’investigador de la UPC creu que la millor alternativa és la combinació de diferents mesures, com l’aportació de sorra puntual, la construcció d’estructures, ajudar a que els rius i les rieres aboquin més sediments a la platja o apostar per la recuperació de Posidonia oceanica, una praderia marina que ajudaria a estabilitzar el fons marí. https://tv.upc.edu/continguts/platges-sense-sorra-hi-ha-solucio
Però “la reintroducció de Posidonia, fins ara, no ha tingut èxit, al menys a escala superiors a la experimental” comenta el Dr. Javier Romero, director del grup de recerca de la UB d’ecologia bentònica i diversitat del bentos marí. I a més, al Maresme no està clar que puguin estabilitzar les platges ja que aquestes praderies es troben lluny de la costa.
Hi ha un gran ventall d’alternatives que es podrien dur a terme, però cal valorar si hi ha beneficis. Si únicament és útil per mantenir una platja lúdica o si és important per la protecció, no només de les vies del tren que sovint es veuen afectades pels temporals, sinó també dels passeigs marítims, les carreteres i per mantenir els ecosistemes de les platges. Malgrat tot, no només és un problema del Baix Maresme, la costa de Badalona i de Barcelona també es veuen afectades pel canvi de la dinàmica de sedimentació que ha establert la desigualtat del litoral.
Caldrà veure si el futur de la enginyeria marítima i de l’ecologia ens condueix a una artificialització encara major, que ens permeti mantenir les platges a costos més elevats o si deixem que les corrents marines decideixin, amb el temps, el nou perfil del litoral maresmenc.
Redacció i fotos: Clara Alarcón
