El poder molecular de la meditació

Els practicants de tècniques mil·lenàries com ara el ioga, la meditació, la repetició de mantras o la pregària expliquen convençuts els efectes beneficiosos d’aquests hàbits.

Tots aquests mètodes indueixen a un estat de relaxació corporal a partir de centrar la ment en l’aquí i l’ara. Mitjançant la concentració i la respiració o la repetició d’una frase senzilla s’aconsegueix deixar de banda els pensaments que ens bombardegen el cervell de manera constant (recordar, planificar, pensar…) i s’indueix a un estat de relaxació corporal que s’anomena, de manera fisiològica, Resposta de Relaxació (RR) (1,2,3).

Fins ara existien estudis que demostraven els beneficis del ioga tan en síndromes psicològics, com ara la depressió o l’ansietat, com en síndromes físics, com per exemple les malalties cardiovasculars i la hipertensió (4,5,6). Aquestes investigacions revelaven que la RR produïa canvis a nivell fisiològic que contrarestaven substancialment els efectes nocius de la resposta oposada induïda per l’estrès (1,2,3).

Aquest mes de Maig, ha sortit a la llum un estudi realitzat als hospitals Massachusetts General Hospital i Beth Israel Deaconess Medical Center de Boston i publicat a la revista científica PLoS ONE (7), on es dóna una possible explicació molecular als efectes fisiològics induïts per la RR.

L’estudi s’ha dut a terme en un grup de persones que no havien practicat mai la meditació i s’ha vist que l’expressió d’alguns gens canvia després d’una sessió de relaxació. La investigació ha evidenciat un augment en l’expressió de gens relacionats amb el metabolisme (gens mitocondrials i secreció d’insulina) i gens relacionats amb l’envelliment i la protecció contra l’estrès oxidatiu (gens necessaris per mantenir la llargada dels telòmers). Per altra banda, s’ha observat una clara disminució de l’expressió dels gens lligats a la resposta fisiològica de l’estrès (gens de processos inflamatoris). És especialment interessant que en analitzar els valors d’expressió dels mateixos gens en un grup de practicants veterans de tècniques meditatives, es troben les mateixes tendències però molt més accentuades (7). Així doncs, els habituals d’aquests mètodes mil·lenaris no només milloren la seva qualitat de vida diària sinó que estan protegint contínuament el seu cos dels efectes nocius de l’estrès.

Iniciar-se en la meditació no és bufar i fer ampolles i el primer dia que t’asseus a meditar et sembla impossible que algun dia aconsegueixis parar-te allà, entre un pensament i un altre, no obstant amb una mica de constància s’avança en la pràctica de relaxar el cos i la ment. Aquest estudi demostra que aconseguir uns 10-20 minuts de relaxació diària són prou per engegar uns mecanismes moleculars que ens protegeixen dels efectes nocius de l’estress. Donat que és difícil fer fora l’estress de manera completa en el nostre dia a dia, potser val la pena provar de practicar alguna d’aquestes tècniques. Malgrat no podrem notar-ne els efectes moleculars, segur que aconseguirem posar una mica més de pau al nostres dies d’una manera poc complicada i que necessita de ben poc per poder-se practicar.

Redacció:
Elena Casacuberta

Investigadora Principal
Institut de Biologia Evolutiva

Bibliografia

  1. Benson H, Beary JF, Carol MP (1974) The relaxation response. Psychiatry 37: 37–46.
  2. Benson H (1975) The Relaxation Response: HarperCollins.
  3. Dusek JA, Benson H (2009) Mind-body medicine: a model of the comparative clinical impact of the acute stress and relaxation responses. Minnesota medicine 
92: 47–50.
  4. Dusek JA, Hibberd PL, Buczynski B, Chang BH, Dusek KC, et al. (2008) Stress management versus lifestyle modification on systolic hypertension and medication elimination: a randomized trial. Journal of alternative and 
complementary medicine 14: 129–138.
  5. Nakao M, Fricchione G, Myers P, Zuttermeister PC, Baim M, et al. (2001) 
Anxiety is a good indicator for somatic symptom reduction through behavioral medicine intervention in a mind/body medicine clinic. Psychotherapy and psychosomatics 70: 50–57.
  6. Benson H, Frankel FH, Apfel R, Daniels MD, Schniewind HE, et al. (1978) Treatment of anxiety: a comparison of the usefulness of self-hypnosis and a meditational relaxation technique. An overview. Psychotherapy and psychoso- matics 30: 229–242.
  7. Bhasin MK, Dusek JA, Chang B-H, Joseph MG, Denninger JW, et al. (2013) Relaxation Response Induces Temporal Transcriptome Changes in Energy Metabolism, Insulin Secretion and Inflammatory Pathways. PLoS ONE 8(5): e62817. doi:10.1371/journal.pone.0062817

Related Posts