Amb uns quants doodles humils, crec que Google pot haver creat el més vist, i potser l’esforç més significatiu de comunicació científica en la Terra. La seva sèrie de tributs a científiques en la pàgina de busca principal de Google (alguns dels quals he compartit en aquest post) és una gran victòria per demostrar els assoliments de les dones en la ciència, que, a no ser que portis molt temps vivint sota una roca molt patriarcal, saps que és una cosa que el món necessita molt.

Pot semblar estúpid estar parlant d’una imatge així, però estem parlant de l’equivalent a la cartellera publicitaria de Time Square en gràfics d’internet. Cada dia, 730 milions de persones visiten Google.com un total de 17.000 milions de vegades. Prenen en compte que, no tots ells veuen el mateix doodle, ja que només una petita part d’ells són doodles “globals”, però fins i tot si només el 10% dels visitants únics diaris veuen un doodle en particular, i només un 10% d’aquestes persones es prenen el seu temps en indagar de qui o què es tracta el que estan mirant, això significa més de 7 milions de persones al dia (i això no té en compte visites repetides). Sospito que és una estimació baixa, però no em baso en res més que el meu optimisme.

Per comparar, Cosmos: A Spacetime Odyssey va atraure uns 3 milions d’espectadors dels EUA pel seu episodi final. Admetre que no és una comparació del tot justa, ja que Cosmos és una sèrie de televisió d’una hora de duració amb uns objectius molt amples i nobles i un doodle és, bé, una imatge a internet. El que estic intentant dir no és que Cosmos tingui menys influència que un dibuix, perquè és ridícul (tot i que he d’admetre que quan més ho penso, no sé realment com de ridícul és). El que estic intentant dir és que un doodle sobre ciència arriba a una barbaritat de gent.

M’està costant pensar d’una altra cosa d’internet que tingui el potencial d’arribar a tanta gent en un sol dia. Cap pàgina de Facebook plena de memes ni cap canal educatiu de YouTube s’apropen, i no crec que cap pàgina tradicional de divulgació científica es pugui ni considerar.

Google encara té un llarg camí per portar la representació del doodle de gènere a l’equilibri. Segons SPARK, només el 17% de doodles entre l’any 2001 i 2013 van ser dones (i el 74% d’aquestes eren caucàsiques) . No puc trobar els números, però sembla que al 2014 han mostrat un alt percentatge de dones als doodles, el blog “Speaking Up For Us” manté un llistat actualitzat dels doodles sobre dones destacades. Malgrat l’equilibri que queda, penso que això és un gran esforç per part de Google, i hauríem de demanar més doodles dels grups menys representats (tant en ciència com més enllà)

Pot una cosa tan passiva marcar cap diferència? Per ser honest, no ho sé, però sospito que sí. Quan la gent veu només un tipus de persona reconeguda per dur a terme les grans coses de la història, conscientment i subconscientment assumeixen que només aquell tipus de persona aconsegueix els grans avanços científics. Així és com la gent menys representada roman sub-representada, que és el contrari al que volem que succeeixi.

Els doodles de Google no curaran el càncer ni enviaran humans a Mart, però potser ajuden a inspirar les persones que ho faran. No està malament per un dibuix.

Font: It’s Okay To Be Smart.

Traduït per: Pau Cano i Henry Estrella