Lidia Mateo, estudiant de grau de Biologia Humana de la Universitat Pompeu Fabra i col·laboradora de LCATM, guanya una de les 10 beques que li permetran presentar aquest estiu a Chicago (EUA) la seva recerca a una de les conferències més prestigioses en el camp de la Biologia Molecular i la Evolució.

Parla’ns una mica del congrés, de que va? qui anirà?

Es tracta d’un congrés internacional que organitza la Societat de Biologia Molecular i Evolució on científics de tot el món compartiran els seus darrers descobriments amb la resta de la comunitat científica. Aquest esdeveniment dura cinc dies i normalment aplega al voltant de 800 persones de diferents cultures, edats i posicions. Hi van des d’estudiants que encara no han acabat la carrera, com és el meu cas, fins a científics reconeguts que ocupen càrrecs molt importants al món acadèmic.

Que representa per tu anar al congrés?
Estic convençuda de que serà una experiència molt enriquidora. Conèixer altres científics i assistir a conferències de temàtiques variades em permetrà aprendre moltes coses i agafar idees que després potser podré aplicar a la meva recerca. Alhora, presentar els meus resultats en un esdeveniment tan important també em representa un gran repte. A nivell personal, aquesta beca és un reconeixement a l’esforç que he estat fent durant aquests anys però sobretot una font de motivació i d’il·lusió que em dóna més forces per continuar avançant.

Com has arribat a aconseguir la beca?
Per demanar una beca, el primer pas és saber que existeix i el segon, atrevir-te a intentar-la aconseguir. És una beca molt competitiva perquè només hi ha 10 places per estudiants de tot el món i per a mi ha estat molt important trobar-me en un entorn que m’ha donat la confiança i el recolzament necessaris per intentar aconseguir-la. Un cop vençuda la por al fracàs, només vaig haver d’escriure sobre la meva experiència acadèmica i la meva motivació, tot i que també és important comptar amb una bona carta de recomanació en aquest tipus de convocatòries.

Perquè t’agrada la ciència/investigar?
Perquè és molt estimulant. Per gaudir de la ciència només cal tenir curiositat i ser creatiu per intentar trobar la manera de respondre’t les preguntes que tu mateix et planteges. A més, trobo que la ciència pot contribuir de moltes maneres a millorar la societat de manera que també em fa sentir bé pensar que el que jo descobreixi algun dia pot ajudar a algú.

Com vas arribar al González lab? a quina edat?
És habitual que els alumnes de cursos intermitjos a la universitat comencin a fer pràctiques a diferents laboratoris per anar descobrint a què els agradaria dedicar-se en un futur. En el meu cas, la universitat em va proporcionar una llista de laboratoris i jo vaig triar el laboratori on estic ara sense saber gaire bé què em trobaria. Tenia 21 anys i estava a segon curs. Em va agradar tant el que feia que vaig demanar de quedar-m’hi i ara farà dos anys que m’hi dedico a temps parcial.

Que fas al lab? de que va el teu projecte de recerca?
En el nostre lab estudiem els Elements Transposables, que són un tipus de mutació de l’ADN. Aquestes mutacions generalment es consideren perjudicials pels organismes que les tenen però s’ha vist que en alguns casos en comptes de ser perjudicials els resulten beneficioses. Les mutacions beneficioses augmenten molt ràpidament de freqüència en la població i això ens permet detectar-les. Durant aquest temps m’he centrat en un cas concret d’Element Transposable i estic intentant esbrinar exactament quins avantatges els ha suposat a les mosques tenir aquesta mutació.

Que esperes d’aquesta oportunitat?
Sobretot espero tornar amb moltes idees, noves perspectives i una visió més clara del panorama científic actual. També m’agradaria molt tornar havent conegut altres científics i havent obert vies de possibles col·laboracions amb altres grups en un futur.

Quin son els teus plans de futur?
Continuar aprenent cada dia, això ho tinc clar. De moment començaré un màster de Bioinformàtica i quan l’acabi m’agradaria fer un doctorat.

Que li diries a la gent jove?
El mateix que em dic a mi mateixa, que no es deixin espantar i que lluitin per allò en el que creuen.