Què passaria al teu món si tothom fos igual, si no hi hagués diversitat?

• Només hi hauria un tipus de música, escoltaries el mateix que tothom i no podries descobrir nous cantants, bandes o estils de música amb els quals et podries identificar.
• Vestiries igual que tothom i portaries el mateix tall de cabell. No podries tenir el teu propi estil ni diferenciar-te.
• Només hi hauria un esport que tothom practicaria i veuria a la tele.
• Quan sorgissin nous reptes a la societat no hi hauria idees originals o pensaments diferenciats que permetessin solucions noves i enginyoses.

I a la natura? Què passaria si no hi hagués variació?

No existirien els bacteris, les plantes, els animals; sinó que només hi hauria organismes amb una única forma i funció donat que tots els organismes tindrien el mateix ADN.

Igual que al teu món, a la naturalesa també és necessària la variabilitat. Així com les variacions en la música a vegades donen lloc a nous estils musicals, variacions en l’ADN a vegades donen lloc a nous organismes.
Dins d’un grup d’organismes, els canvis que es produeixen en l’ADN de vegades fan que aquests es puguin adaptar millor a canvis en l’ambient. Per exemple, els canvis en l’ADN que són els responsables dels diferents colors de la pell en els humans fan que estiguem millor adaptats a un ambient o a un altre.

Sabies que els primers humans van evolucionar a l’Àfrica i tenien la pell de color fosc?

Els humans van sortir de l’Àfrica i van començar a explorar altres continents, primer Àsia, després Austràlia i Europa i, finalment, Amèrica. En aquests continents, les diferents condicions ambientals van fer que sobreviure fos tot un repte. Per exemple, la quantitat de llum solar que es rep és diferent. Si fa molt sol, cal que la pell ens protegeixi de la radiació ultraviolada; però cal una mica de llum a la pell per tal de poder produir vitamina D, essencial per al creixement. En sortir de l’Àfrica i passar a llocs on no fa tant sol, van sobreviure millor els individus que tenien la pell una mica més clara per algun canvi genètic que portaven. Com que van poder sobreviure, van poder passar aquest canvi als seus fills, i així, al llarg de les generacions, el color de la pell de la població es va anar aclarint.

El color de la pell varia contínuament, és a dir, podríem establir un gradient continu des de pells molt fosques fins a pells molt clares. La gent que viu als tròpics té el color de pell més fosc que la gent que viu en climes temperats i aquests últims tenen la pell més fosca que la gent que viu en climes freds. Ara, els coneixements actuals ens permeten sobreviure independentment del color de la pell: les persones de pell fosca que viuen en llocs amb poc sol poden prendre suplements de vitamina D, i els de pell clara que viuen en llocs assolellats es protegeixen amb crema solar.

Vols descobrir totes les adaptacions que ens han fet humans?

Aquesta road-movie et portarà per tres continents en busca de l’origen dels humans

Font: Luis Quevedo, director i productor. Amb el suport de: FECYT, TVE i Turkana Films.