Els paràsits poden manipular als seus hostes de diferents maneres i a diferents nivells. Però mentre els primers surten beneficiats d’aquesta unió, els segons normalment acaben perjudicats. Malgrat la relació poc amistosa entre els participants, hi ha una connexió hoste-paràsit altament específica, cada espècie de paràsit manipula a una d’hoste, i aquesta relació és el resultat d’un llarg procés d’evolució conjunta anomenat coevolució.
Aquí us mostrem alguns exemples:

  La formiga zombi

Cordyceps unilateralis és una espècie de fong capaç de modificar la conducta de les formigues que infecta, les Camponotus Leonardi. Aquest paràsit indueix a les petites obreres a pujar a la part superior d’una planta on s’ancoren al nervi d’una fulla amb les seves mandíbules fins a morir. Aquest comportament és beneficiós per al paràsit ja que assegura que les seves espores  s’escampin perquè brollen del cadàver de l’insecte, però tenen un efecte devastador en l’hoste i poden provocar la desaparició de colònies senceres de formigues. Els científics encara desconeixen com modifiquen el comportament d’aquests forçuts insectes.

El grill suïcida:

Els grills que es mengin els ous de Paragordius tricuspidatus patiran un destí ben cru. Aguest nematode de nom gens recordable és conegut pel mètode tan complex que utilitza per parasitar al grill. Un cop al seu interior, el cuc és capaç d’alimentar-se i criar-se dins de l’insecte fins arribar a la maduresa. Quan s’acaba aquesta etapa, el paràsit manipula el comportament de l’hoste perquè s’acosti a una basalt  d’aigua per poder-s’hi llençar. És llavors quan el cuc paràsit surt del grill i continua el seu cicle de reproducció. La comunitat científica ha descobert que aquest nematode produeix  molècules que imiten els neurotransmissors, capaços de dirigir el sistema nerviós central de l’insecte. Això és beneficiós per al paràsit ja que pot completar el seu cicle de vida, però resulta mortal per a l’hoste.

  El paràsit de l’amor

Toxoplasma gondii és un protozou que utilitza diversos hostes provisionals, petits mamífers i aus, fins arribar al seu hoste definitiu que és el gat. La comunitat científica ha descobert que aquest paràsit manipula als seus hostes de diverses maneres. En primer lloc les rates infectades  perden la por a l’olor dels gats, això les fa més vulnerables i fàcils de capturar, i així el paràsit pot completar el seu cicle de vida dins els felins domèstics. Diversos estudis han demostrat que la causa d’aquest comportament es deu a l’estimulació de la producció de dopamina, un neurotransmissor que provoca una actitud més curiosa i menys temorosa. En segon lloc, un altre grup d’investigadors ha trobat evidències que Toxoplasma també indueix als mascles de rata infectats uns nivells extra de testosterona. La producció d’aquesta hormona “viril” fa als mascles més atractius a les femelles i augmenta la freqüència i nombre d’aparellaments, i això beneficia al paràsit perquè afavoreix la seva transmissió.

L’art d’imitar

El virus de la grip (influenza H3N2) i el de la immunodeficiència humana (VIH), com tots els virus, necessiten d’una cèl·lula hoste inicial per poder multiplicar-se i expandir-se. Quan els virus penetren a la cèl·lula, aprofiten les eines d’aquestes per sintetitzar tots els seus components i així generar més virus. Contra aquesta invasió, les hostes han desenvolupat mecanismes de defensa que es basen en la producció de molècules que ataquen i destrueixen el virus. Però aquests microorganismes són capaços de contraatacar i han desenvolupat sistemes que suprimeixen o evadeixen aquestes barreres de defensa cel·lulars. Aquest estira i arronsa és molt comú en paràsits unicel·lulars com els virus, els bacteris i els protozous, i constitueix una carrera d’armes evolutiva en tota regla. Recentment, un grup d’investigadors ha descobert com el genoma del virus influença,  causant de la grip, codifica per una molècula que imita la de la cèl·lula hoste i bloqueja la seva acció. La “copia falsa” és capaç de controlar l’expressió de gens immunitaris encarregats de defensar-se contra els virus. Aquest fenomen de manipulació basat en el mimetisme, és un dels casos més sofisticats i específics d’immunosupressió descrits fins ara.

 Redacció:

Elena Gómez-Diaz
Investigadora postdoctoral
Institut de Biologia Evolutiva