Les “primeres vegades” a la nostra vida sempre arriben després d’haver recorregut camins més o menys llargs i costeruts i havent-nos encarat a les nostres pors i inseguretats amb esforç i il·lusió. Un cop fet el cim, sentim que hem crescut com a persones, que estem més a prop dels nostres somnis i que tot plegat ha valgut la pena. Ens sentim satisfets, alliberats i alhora sentim el buit que deixa l’objectiu un cop assolit. Us sona d’alguna cosa?
Recentment he experimentat una “primera vegada” especial. He publicat el meu primer article a una revista científica de renom internacional. En aquest article, l’Anna Ullastres, la Josefa González i jo, descrivim com una mutació causada per un Element Mòbil del genoma confereix una major resistència a la presència de compostos químics com ara el carbofurà (un insecticida) o el benzaldehid (un compost que fa olor a piruleta de cirera). Més concretament, hem descobert que l’Element Mòbil que estudiem afecta l’estructura i els nivells d’expressió d’un gen proper. Els nivells augmentats d’aquest gen permeten una major activació d’un enzim detoxificador. El resultat és que les mosques mutants presenten major capacitat detoxificadora quan son exposades a determinats compostos químics.
Hi ha molts compostos químics presents a l’ambient de manera natural i els organismes estem equipats amb una bateria de mecanismes fisiològics que ens permeten fer-ne front. Donat que la majoria d’organismes vivim en ambients amb composició química i nivells de contaminants químics canviants, és essencial que la capacitat de fer front als compostos tòxics s’ajusti a les condicions de vida de cada moment. En el cas concret de la nostra recerca, l’Element Mòbil que hem caracteritzat augmenta la capacitat de l’organisme de fer front a la presència de compostos químics naturals (benzaldehid) així com a la presència de contaminants químics (carbofurà). Aquest fet, juntament amb el ràpid augment que la població de mosques mutants ha experimentat recentment, recolzen la hipòtesi que aquest Element Mòbil confereix un avantatge adaptatiu.
Aquest és un dels pocs casos en què s’ha pogut relacionar un augment recent en la freqüència d’un Element Mòbil del genoma amb el seu impacte funcional en l’organisme. És a dir, hem pogut anar des del genotip fins al fenotip gràcies al “joc de pistes” que ha representat anar seguint pas per pas el seu mecanisme d’acció. Hi ha molts factors que dificulten moltíssim la tasca de descobrir l’impacte funcional de les mutacions però cada dia s’hi dediquen més esforços i recursos. Ser capaç de predir les conseqüències funcionals de les mutacions és un punt clau per poder treure el màxim profit de la informació que avui tenim del genoma humà i entendre els perquès de les diferències que observem entre persones sanes i malaltes, entre persones de diferents poblacions o entre diferents espècies d’animals, per exemple.
Cal que continuem donant suport a la recerca científica perquè aquest i altres interrogants puguin generar coneixement, enriquir-nos culturalment i millorar la nostra qualitat de vida. Per tal que això sigui possible, els científics hem de prendre el compromís de compartir els nostres descobriments i comunicar-los de forma clara no només a la comunitat científica, sinó a tota la societat. Amb aquestes paraules pretenc animar a tots els joves (i no tan joves) seguidors de La Ciència Al Teu Món a continuar lluitat per tenir moltes “primeres vegades” satisfactòries i a compartir-les amb la resta del món.
Enllaços relacionats:
UN BON ANY, DOS PREMIS CIENTÍFICS I UN VIATGE A CHICAGO!!!
Lídia Mateo és investigadora a González Lab, coneix el seu lab i a la resta de l’equip
A González Lab també col·laboren…
Redacció i fotos: Lídia Mateo
Il·lustració i edició: Roberto Torres
Si vols assabentar-te de més articles i noticies com aquestes, segueix-nos en:
i 
