Toni Dorado, “Fer recerca és molt creatiu”

Published on February 21st, 2018

En Toni Dorado és un jove investigador a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM-UPC). És de Sant Joan de Vilatorrada i és un apassionat de l’esport a l’aire lliure. Va estudiar enginyeria química a la UAB i posteriorment va fer el doctorat a la EPSEM-UPC. La setmana passada va rebre el Premi Iniciatives al Desenvolupament Empresari per desenvolupar BioMetallum, un projecte innovador que utilitza bacteris per a l’extracció de metalls d’equips electrònics en desús, sense despesa ni impacte ambiental.

Quin és el teu dia a dia?

Treballant a la universitat, principalment compagino l’activitat docent amb recerca. Durant una part del meu temps imparteixo classes al Grau de Enginyeria Química i màster de recursos naturals i medi ambient. L’altra part del temps la dedico a la recerca i la experimentació, que desenvolupem en els laboratoris i espais que ens proporciona la universitat. Nosaltres ens hem d’encarregar de proposar projectes, buscar finançament i aconseguir estudiants i altres investigadors per tirar endavant els nostres projectes. Els resultats que obtenim els publiquem a revistes científiques i els presentem a congressos.

Explica’ns el projecte! Què feu amb les restes dels telèfons mòbil?

Sabem que a l’any es generen 40 milions de tones de residus electrònics. En aquests residus hi ha coure, or, plata, entre d’altres. Tots ells són elements que podem extreure mitjançant un procès biotecnològic. El nostre grup de recerca està interessat en la enginyeria aplicada al medi ambient, com per exemple, l’eliminació de residus de la natura. La universitat on treballem (EPSEM-UPC) és l’única de Catalunya on es fan estudis a les mines, per això vam buscar una via que ens permetés aplicar processos biotecnològics a les mines. Així és com vam començar a estudiar els processos de biolixiviació, i gràcies a això vaig poder fer una estada de recerca a Xile, que és el lloc on hi ha més coure en tot el món.

La biolixiviació consisteix en aconseguir l’extracció de materials d’interès de matrius complexes com són el minerals. Per exemple, podem extreure el coure de la calcopirita.

A partir d’aquí vam pensar que podriem aplicar tot aquest coneixement, juntament amb els processos biotecnològics aplicats a l’eliminació de contaminants, sumant també els projectes de revalorització de residus electrònics. Fa pocs anys, vam començar fent proves i hem aconseguit extreure metalls de residus electrònics de mòbils a petita escala. El nostre objectiu és poder-ho portar al mercat, i que les indústries que tracten els residus electrònics puguin utilitzar el nostre procés a gran escala.

Qui t’acompanya en aquesta recerca?

Jo sóc l’investigador principal d’aquest projecte, però amb mi col·laboren altres investigadors de la universitat, una estudiant de doctorat, i altres estudiants col·laboradors que fan el projecte final de grau o de màster. A més a més, també col·laborem amb altres universitats com la Universitat de Xile (PUCV), on vaig fer l’estada, i amb la Universitat del País Basc. També tenim col·laboracions amb la UAB, les universitats de Càdis, de Valladolid, de València, i de Sydney. Un projecte d’aquest tipus necessita ailmentar-se del coneixement de tots.

Què et va atraure a dedicar-te a la recerca?

M’hi vaig trobar. Quan estudies, sobretot una engenyeria, no ets conscient de les possibilitats de treballar a la recerca. Les carreres d’enginyeria estan molt enfocades a formar enginyers que acabaran treballant en empreses, que avui en dia estan molt buscats. Quan estudiava enginyeria, m’interessaven molt els processos industrials i pensava en dedicar-me a treballar en una empresa. Però la carrera em va agradar molt, vaig aconseguir un bon expedient i em van oferir la possibilitat d’un petit projecte a la UAB perquè conegués el que significava treballar a l’investigació. Em va agradar molt i vaig veure que realment era una professió que m’omplia i em feia sentir útil.

“Fer recerca és molt creatiu. T’has d’inventar dia a dia, fer-te preguntes, intentar trobar les respostes i ser el més creatiu i el més curiós possible per resoldre-les”.

Quan vaig tornar a Manresa, em van oferir la possibilitat de seguir fent recerca a la UPC Manresa més aplicada al medi ambient, què és el que em crida més l’atenció. Aquí vaig fer el doctorat i fa poc he aconseguit una plaça de professor agregat.

Què els hi aconsellaries als joves que s’interessen per la recerca?

Els hi aconsellaria que ho provessin. La recerca, com altres feines, té les seves coses positives i negatives. Tots hem passat per moments de crisi, on fallen els experiments i no trobem les explicacions a les nostres preguntes. Però alhora és molt estimulant: tu pots aportar coneixements, tu pots donar solucions, tu pots intentar trobar el camí, i tu decideixes com trobar-lo. Penso que tots els que fem recerca compartim la curiositat. Tots aquells que estigueu interessats en la ciència, sapigueu que els grups de recerca estan oberts sempre a que vinguin curiosos a visitar-nos. Si sou estudiants, aprofiteu els treballs de recerca i treballs finals de grau per incorporar-vos i fer projectes dins de la recerca, i així podreu conèixer bé el món de la investigació.

El Mobile World Congress, que es celebra a Barcelona la propera setmana, han convidat al grup de recerca d’en Toni per segon any consecutiu per presentar aquest innovador projecte.

Molta sort i ànims amb el projecte!

Entrevista: Anna Ullastres, Dra. en Biologia