Qui i com es decideix que el 2015 sigui l’Any internacional de la llum?

Published on April 8th, 2015

IYL_Logo_ColorVertA octubre de 2012 a la 190a reunió del consell executiu de la UNESCO, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per a l’educació, la ciència i la cultura, va aprovar l’any 2015 com  l’Any Internacional de la Llum i les tecnologies basades en la Llum (a partir d’ara AIL2015). Més d’un any després, a novembre de 2013, la resolució va ser presentada davant el Segon comitè de l’ONU i aprovada per debatre-la a la 68a sessió de l’Assamblea General de l’ONU a París amb el patrocini de 35 països, al desembre de 2013.

Nombroses organitzacions donen suport a l’AIL2015 fins al punt de tenir més de 100 organitzacions de 85 països diferents recolzant aquest event. Totes aquestes associacions col·laboraran en organitzar activitats, textos i tota mena d’accions per tal de destacar i donar a conèixer als ciutadans d’arreu del món la importància de la llum i les tecnologies òptiques basades en la llum existents en les seves vides, ja sigui en temes energètics, educatius, agricultors, de comunicacions o de salut; aquest és l’objectiu principal de l’AIL2015.

Aquest tema té especial interès a casa nostra

A Cerdanyola del Vallès hi ha localitzat el Sincrotró ALBA, un complex científic operatiu des del 2012 compost d’un accelerador de partícules lineal, un sincrotró i un anell d’emmagatzematge. Aquest complex té com a protagonista la radiació de sincrotó que, al cap i a la fi, és llum. Utilitzant l’ALBA com a símbol, es crea un Comitè Espanyol en motiu de l’AIL2015 que organitzarà activitats divulgatives i intentarà organitzar tot el panorama espanyol. Aquest Comitè està format per prestigioses personalitats relacionades amb el món de l’òptica ja sigui acadèmicament o industrialment.

Integrants del Comitè español. Al centre de la foto María Josefa Yzuel i Caterina Biscari
Integrants del Comitè español. Al centre de la foto María Josefa Yzuel i Caterina Biscari

Una gran investigadora al capdavant de l’AIL2015 espanyol

La presidenta del Comitè Espanyol és María Josefa Yzuel, doctora en Física, fundadora del Laboratori de Processat d’Imatges a la UAB, té al seu nom més de 250 publicacions científiques. També és reconeguda internacionalment: Fellow Member de la Optical Sciety of America, de SPIE, de la EOS i de IOP I Membre d’Honor de la Real Sociedad Española de Física (RSEF). Presidenta de la Sociedad Española de Óptica, Secretària General de l’EOS i Vicepresidenta de la RSEF. Actualment és vicepresidenta de la International Comission for Optics.Actualment és professora emèrita de la UAB i imparteix l’assignatura d’Òptica Aplicada. Com veieu, moltes organitzacions!

La doctora Yzuel ha tingut la gran amabilitat de facilitar informació a LCATM i d’invitar-nos a assistir a l’Acte d’inauguració de l’AIL2015 que es dugué a terme el 16 de febrer al Teatre Poliorama de la Reial Acadèmia  de Ciències i Arts de Barcelona  (RACAB) amb la presència de 500 persones, després que el 19 de gener  de 2015 es donés la sortida mundialment.

Música, quàntica, sincrotró, medicina i solidaritat a l’acte de presentació

A l’acte de Barcelona, hi hagueren quatre conferències amb dues interpretacions del violoncelista Lluís Claret. La primera ponència fou a càrrec d’Ignacio Cirac, llicenciat i Doctor en Física per la Universidad Complutense de Madrid centrat en la computació quàntica i òptica quàntica. Actualment és director de l’Institut Max-Planck d’Òptica Quàntica a Alemanya i assessor de l’ICFO (Institut de Ciències Fotòniques). La xerrada tractà sobre la història de la quàntica a través dun breu però interessant repàs i acabà amb la seguretat de les comunicacions a través d’un ordinador quàntic, de tal manera que la informació no es pugui interceptar!

i_003

La segona xerrada va ser a càrreg de Caterina Biscari, llicenciada en Física per la Universitat Complutense de Madrid i Doctora en Física per la Universitat degli Studi di Napoli. Ha col·laborat amb el CERN, per exemple, però és més coneguda per ser la Directora del Sincrotró ALBA.

video_eyes

Video explicatiu extret del diari ABC

Penúltimament, intervení Jeroni Nadal, Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És Coordinador de la Unitat de Cirurgia de Retina i de la Unitat de Màcula del Centre d’Oftalmologia Barraquer. Ha estat el primer cirurgià en implantar un dispositiu de visió artificial amb el qual persones que havien perdut la visió podien fer-se a la idea del que tenien davant a través del seu sistema.

I, per acabar amb les ponències, havia d’assistir John Dudley, llicenciat i Doctor per la Universitat d’Auckland (Nova Zelanda) especialitzat en òptica lineal i ultraràpida. És el president del Comitè Directiu Internacional de l’Any Internacional de la Llum 2015. Malauradament no pogué assistir a la cita per problemes de salut però Eugene Arthurs el substituí, qui va posar èmfasi en la voluntat de fer arribar la llum als països subdesenvolupats.La conferència acabà amb el comiat de la Presidenta del Comitè Espanyol, María Josefa Yzuel.
A l’esquerra Lluís Claret, al centre María Josefa Yzuel i a la dreta el públic assistent. Imatge cedida per l’ICFO

Ara bé, aquí han aparegut molts noms i universitats però…

Per què el 2015?

Bàsicament, perquè aquest any commemora diferents aniversaris de teories i descobriments científics estretament relacionats amb la llum: Primers estudis sobre òptica (1015), Fresnel proposa la naturalesa ondulatoria de la llum (1815), Maxwell desenvolupa la teoria electromagnètica (1865), apareix la teoria de l’efecte fotoelèctric d’Einstein i la inclusió de la relativitat general dins la cosmologia (1905 i 1915) i els desenvolupaments de Charles Kao sobre la tenologia de la fibra òptica (1965).

Logotip oficial de l'Any Internacional de la llum i les tecnologies basades en la llum

Logotip oficial de l’Any Internacional de la llum i les tecnologies basades en la llum

Quan i on es fan actes dins l’àmbit de l’AIL2015?

Arreu del món: http://www.light2015.org/Home/Event-Programme.html, on hi ha informació d’esdeveniments i curiositats. Però hi ha una web espanyola: www.luz2015.es/ creada pel mateix Comitè Espanyol on es troben explicades les diferents activitats organitzades a Espanya. Hi ha Universitats, centres d’investigació, escoles… fins i tot un campament de joves involucrats amb diferents actes relacionats amb la llum. A mesura que passin els dies aniran augmentant les activitats.

També ha arribat al meu coneixement que les Biblioteques de Barcelona tenen el següent programa de xerrades (algunes ja han passat, només poso les que falten per realitzar):

i_004

(+)Info.

Roger Tarres Estudiant de Física a la UAB i col·laborador de LCATM

Tenint en compte la meva primera entrada, el lector segurament esperava un escrit més específic de física però donat que ens trobem dins de l’AIL2015 he volgut contribuïr amb el meu granet de sorra perquè, tal i com es va mostrar en un vídeo a la conferència, WE WILL ONLY GET ONE CHANCE (“Nosaltres només tindrem una oportunitat”) en el sentit d’emfatitzar que ara que les organitzacions més poderoses del món han donat poder a l’Òptica per tal que es doni a conèixer a la societat ho hem d’aprofitar perquè una oportunitat com aquesta el més possible és que no es torni a presentar.

I, per acabar, agafaré un exemple de la meva professora i Presidenta del Comitè Espanyol de l’AIL2015 que utilitzà al discurs de cloenda de l’Acte del Teatre Poliorama: a la nostra societat és permès no saber quin és el funcionament bàsic d’un telèfon mòbil o no saber qui era Newton; ara bé, és imperdonable no tenir ni idea de qui eren Goya o Picasso, per posar dos exemples aleatoris. Que això sigui així i hagi estat així no significa que hagi de ser essent d’aquesta manera, per què no aprofitem aquest AIL215 per ensenyar, meravellar i aconseguir que persones de tot àmbit, coneixement i creença s’apropin una mica més als coneixements científics, no només de la llum, sinó de la ciència en general?

Recordeu:

We will only get one chance.

Redacció per a LCATM: Roger Tarres
Edició: Roberto Torres LCATM

Altres articles d’en Roger Tarres:

De què ens sona la teoria de cordes?