MISSIÓ ESPACIAL KEPLER

Published on May 24th, 2013

Sortiu una nit sense lluna i mireu al cel, si teniu la sort de ser lluny de les llums de la ciutat, veureu centenars, potser milers d’estrelles amb infinitat de colors i brillantors. Estareu contemplant una miscel·lània d’estrelles de diferents edats, composicions i distàncies que conformen una petita part de la nostra galàxia, la Via Làctia. I davant d’aquest espectacle nocturn, una pregunta pot creuar-vos la ment: “hi ha algú allà dalt?”

Aquesta és, sens dubte, una de les preguntes més profundes i transcendentals de la ciència moderna, pregunta que encara som lluny de contestar. Tot i així, tenim alguns elements científics per valorar com de probable podria ser que existís Vida més enllà dels límits del nostre planeta. Una de les claus per entendre aquesta probabilitat és esbrinar quines són les condicions que la Vida necessita per originar-se i mantenir-se. El següent pas serà buscar on trobem aquests requisits a l’Univers.

D’entrada, cal dir, que aclarir quines són les condicions necessàries per a que es doni aquest miracle de la naturalesa, no és una feina fàcil, el problema és que, de moment, només coneixem un únic exemple de Vida a l’Univers, la Vida a la Terra. Per tant, qualsevol raonament sobre les necessitats bàsiques que son necessàries perquè aparegui, haurà de basar-se en la Vida tal i com la coneixem.

Dit això, la majoria de científics estan d’acord en que l’existència biològica (tal i com la coneixem) està íntimament associada a la presencia d’aigua, sobretot d’aigua líquida. La raó principal és que les propietats especials d’aquest fluid el fan el medi perfecte per acollir les reaccions bioquímiques que sustenten la Vida (raó bàsica per la qual bevem litres d’aquest preuat líquid cada dia!).

Però on és l’aigua líquida de l’Univers? Al nostre sistema solar la trobem a planetes i llunes rocalloses amb temperatures, ni massa altes ni massa baixes. L’excés de calor faria que tota l’aigua del planeta bullís i s’evaporés de la superfície. Per altra banda, el fred intens provocaria la seva congelació. Més de la meitat de la superfície de la Terra és coberta d’aigua líquida, i això, es deu a que el nostre planeta no es troba ni massa a prop del Sol, on les temperatures serien massa altes, ni massa lluny, on serien massa baixes. La Terra és justament a la distància òptima del Sol, a la coneguda com a “zona habitable”, on l’aigua líquida és possible.

Per tant, el primer pas per buscar Vida extraterrestre seria començar per aquells llocs que es troben dins de la zona habitable. Al nostre sistema solar, a part de la Terra, només Mart es situa clarament dins d’aquesta zona. Tot i que actualment aquest planeta no presenta aigua líquida a la seva superfície, totes les evidencies apunten a que n’havia posseït en un altre temps. Però encara que el planeta roig sigui el millor candidat per acollir algun tipus de Vida fora de la Terra, de moment, les sondes que hem enviat encara no n’han descobert cap evidència.

Per sort, els darrers avenços científics ens permeten, no només buscar possibles mons habitables dins del nostre sistema solar, sinó que també ens permeten buscar-los en altres sistemes planetaris al voltant d’altres estrelles.

Però com podem trobar planetes més enllà del nostre sistema solar? I com d’abundants són a la nostra galàxia?

Ho desvetllarem en una següent entrega.

Redacció: Joan Garcia-Porta
Investigador Predoctoral

Institut de Biologia Evolutiva

Revisió d’estil: Clara Alarcón Padilla