El canvi climàtic podria estar augmentant els nivells pol·línics a l’aire de Catalunya

Published on May 20th, 2014

Llentiscle (Pistacia lentiscus). Foto: Jordina Belmonte Soler

En el context del canvi climàtic, amb temperatures més elevades i majors concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni, les plantes tendeixen a augmentar la seva producció pol·línica. En el cas de les plantes anemòfiles, les que asseguren la seva pol·linització a través del vent, d’això en podria resultar un problema de salut pública si tenim en compte que moltes d’aquestes espècies són altament al·lergògenes i que, amb un clima més càlid, les concentracions de pol·len atmosfèric podrien incrementar-se.

Un treball liderat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), la Unitat de Botànica i el Departament de Matemàtiques de la UAB ha posat de manifest que l’aire de Catalunya està experimentant un augment significatiu de les concentracions pol·líniques. Aquesta tendència a l’alça en la producció pol·línica, que ja havia estat observada en altres països d’Europa, ha estat analitzada a través dels registres aerobiològics de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya, que des de l’any 1994 monitoritza les concentracions de pol·len en diferents punts de la geografia catalana. En concret, es van analitzar les tendències en les concentracions pol·líniques anuals de 11 tàxons de gran rellevància biogeogràfica a Catalunya en un període de 18 anys (1994-2011), utilitzant diferents mètodes estadístics paramètrics i no paramètrics aplicats a la detecció de tendències en sèries temporals de dades bioclimàtiques.

Pòl·len de llentiscle

L’estudi, publicat a la prestigiosa revista International Journal of Biometeorology, posa de manifest una tendència creixent significativa en la quantitat de pol·len alliberat a l’atmosfera en els darrers anys, possiblement com a conseqüència del canvi climàtic, que estaria relacionada amb augments en la prevalença de l’al·lèrgia al pol·len en la població catalana. Això no obstant, l’estudi apunta que caldrien més anys de monitoratge aerobiològic per anar confirmant aquestes conclusions. D’altra banda, no tots els tipus pol·línics semblen estar responent d’igual manera al canvi climàtic. Els tàxons mediterranis, com ara les alzines (Quercus spp.), els pins (Pinus spp.) o el llentiscle (Pistacia) són els que mostren un major increment, mentre que tipus pol·línics més propis de latituds continentals, com ara les artemísies (Artemisia), el bedoll (Betula) o el faig (Fagus), es mantenen més estables. L’estudi també assenyala que la resposta al canvi climàtic es veu més accentuada en arbres que no pas en espècies herbàcies. Aquesta diferència podria venir explicada pel fet que en espècies llenyoses, el desenvolupament de les flors es veu més afectat per la temperatura, mentre que en espècies herbàcies la floració està més influenciada per les precipitacions.

Els mètodes estadístics utilitzats en aquest treball han assentat una nova base per a l’estudi dels indicadors bioclimàtics mitjançant registres aerobiològics. En aquest sentit, poder comptar amb bases de dades aerobiològiques de llarg termini resulta imprescindible per entendre la resposta de la vegetació al canvi climàtic i, en particular, per prevenir impactes adversos en termes de salut pública, monitoritzant les tendències en la pol·linització d’espècies amb pol·len al·lergogen.

En l’estudi han participat els investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB Álvaro Fernández-Llamazares, Jordina Belmonte, i Concepción de Linares; i la investigadora del Departament de Matemàtiques de la UAB Rosario Delgado.

Jordina Belmonte
Directora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals
Universitat Autònoma de Barcelona
Tel. 93 581 3324 / 93 581 2040
jordina.belmonte@uab.cat