Yeah!… Science!!!

Published on January 10th, 2014

Sí, m’he empassat moltes hores de la sèrie Breaking Bad aquestes vacances i ja l’he acabada!

Tenia molta curiositat perquè té molt bones crítiques i per la demostració del domini del detall, especialment en assumptes científics. I bé, tenia una altra raó també. Ara ja tinc tema de conversa amb els meus dos fills adolescents durant molt de temps.

La sèrie explica com en Walter White, un professor de química, ha d’encarar diversos problemes, un càncer de pulmó, la discapacitat del seu fill adolescent, el naixement de la seva filla i, sobretot, la necessitat de diners per pagar el seu tractament i no deixar la seva família amb un deute poc assumible. Així que la seva vida canvia de cop quan s’involucra en el negoci de les drogues, cuinant metamfetamina, per aconseguir aquests diners.

No explicaré res més de la sèrie perquè hi ha moltíssims fòrums d’internet discutint el més mínim detall. Però hi haurà poques persones que s’adonaran d’un. Quan he arribat aquí he discutit amb els adolescents mencionats abans si el que anava a explicar era un spoiler o no, i hem arribat a la conclusió que no ho és perquè és un detall que no és clau per la trama final, però, si no heu vist la temporada 5 i no voleu saber quin és aquest detall, no llegiu a partir d’aquí.

Quan la Marie, la germana de l’Skyler i dona de’n Hank, està amb el seu psicòleg, cita la saxitoxina com a possible mètode d’intoxicació mortal: “… Produces a flaccid paralysis that leaves its victim calm and conscious through the progression of symptoms. Death often occurs from respiratory failure.”

Doncs que sapigueu que la saxitoxina és una toxina produïda per microalgues marines que pertanyen al grup de les dinoflagel·lades! És una neurotoxina paralitzant, que bloqueja les cèl·lules nervioses i provoca paràlisis muscular. Així que la Marie no va gens desencaminada! Alguns símptomes d’intoxicació són sensació de formigueig, cremor en extremitats i cap, nàusees, diarrea, vòmits, mala coordinació, marejos, parla incoherent, i si l’intoxicació és molt greu, fins i tot pot provocar la mort. Els casos mortals ocorren entre les dues i dotze hores posteriors a la ingestió de la toxina.

El que no diu la Marie és com et pots intoxicar amb un compost produït per microalgues marines. Doncs els mol·luscs bivalves com ara els musclos, les cloïsses, les ostres, són organismes filtradors i poden acumular les toxines en els seus teixits, sense que aquestes no els afecti. Les persones podríem ingerir toxines quan mengem aquest marisc tòxic. Ara bé, la part bona de tot plegat és que les micoalgues i les toxines es vigilen a arreu de la costa a nivell mundial per prevenir les intoxicacions. Els bivalves que trobem a la peixateria han passat controls estrictes dels nivells de toxines i són aptes per al consum humà amb tota garantia. En el cas que la Marie es volgués intoxicar, ho tindria una mica complicat per trobar marisc tòxic i, a més a més, hauria d’ingerir força marisc contaminat per morir-se! però es clar, és una sèrie…

Doncs mireu, que m’ho he passat molt bé amb la sèrie, m’ha agradat i he aprés i recordat temes de química. A part de la conclusió final de la sèrie: “all bad things must come to an end”, jo n’he tret alguna més i aquesta va pels meus dos adolescents: nois, com “curren” els guionistes de les sèries, eh! han de saber un munt, treballen i estudien a fons els temes! doncs apa, a estudiar de valent!

Esther Garcés
Departament de Biologia Marina i Oceanografia
Institut de Ciències del Mar, CSIC

Més articles de l’Esther al seu blog
http://lallibretadelesidees.wordpress.com/
La llibreta de les idees